Medi i paisatge

Sant Esteve, que està dominat per la presència altiva del massís del Montseny com a quadre de fons, compta amb un paisatge agrícola i un ecosistema mediterrani amb diversos estats de transició. S'hi alteren boscos d'alzines i pins amb vasts camps oberts, i és destacable la presència de nombrosos recursos hídrics: un pantà, la Tordera, rieres, fonts, Basses de regants, safareigs... També són rellevants la plana de Sant Esteve (indret que ocupen la major part de cases del poble), el torrent del Reguissol i la riera Vallmanya. Als torrents encara s'hi conserva bé el bosc de ribera en galeria, ben visibles des de la plana. Vora el castell de Montclús, el bosc d'eucaliptus és una mostra de la important colonització d'aquesta espècie, perillosa per la seva combustibilitat.

Arbres monumentals

Són dignes d'esment l'Alzina Dreta de Can Mainou com També els tres lledoners centenaris de Can Moix, al nicli urbà de Sant Esteve de Palautordera. Un és dins el pati de la casa i els altres dos són al parc de l'església, on hi ha el punt d'informació del Parc Natural del Montseny.

Aquest espai, per cert, era l'antic hort de can Moix i va ser cedit a l'Ajuntament fa pocs anys. Però a la població hi ha un altre lledoner remarcable, el de Can Garballer, que és a tocar de la masia i la urbanització que duu el mateix nom. Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquest arbre sempre ha estat molt lligat al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.) i n'hi havia un davant de cada casa important. També cal destacar els plàtans del Passeig de les Monges i les impressionants coníferes del llac del castell de Fluvià.

Prop del lledoner de can Garballer i al costats de la porta de la masia, hi ha restes arqueològiques que corresponen a la part superior d'una columna romana toscana, del segle III o IV a.C.