logo


Fets històrics i rellevants

L’1 de febrer de 1640 un grup de soldats de les tropes castellanes del comte-duc d’Olivares va entrar al Castell de fluvià i va assassinar Antoni de Fluvià, senyor del castell, i d’altres persones que s’hi havien refugiat per por de la violència amb què aquestes tropes actuaven. La població va ser sotmesa a tota mena de furts, saqueigs, extorsions i abusos. Aquests esdeveniments, que s’enmarcaven històricament en la guerra dels segadors, van ser recollits en la cançó del Segadors, avui l’himne de Catalunya. La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII. L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del munipici i el dret de tenir alcalde propi.

Patrimoni

A Sant Esteve de Palautordera hi ha dos castells, el de Montclús i el de Fluvià, si bé aquest darrer no era pròpiament un castell sinó un gran casal. L’origen del castell de Montclús pot remuntar-se com a mínim al segle XI. El castell té dos recintes: el jussà, del qual es conserven restes de la muralla defensiva, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, i el sobirà, del qual destaquen els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica. La distribució interior d’aquest segon recinte s’organitza al voltant d’un pati central, on hi destaca la torre mestra. Aquesta fortalesa va ser una de les més importants del Montseny, ja que gràcies a la seva posició estratègica, dominava l’entrada de la vall de la Tordera. Les primeres notícies del castell de Fluvià daten de l’any 1154. La construcció conté l’església romànica de Sant Cebrià, conservada íntegrament dins del modern edifici del castell. Però el principal centre espiritual de la vila és l’església de Sant Esteve, una de les esglésies documentalment més antigues del Vallès, la qual conserva restes de l’antiga església, del s. XII. En aquest poble també hi trobareu el poblat ibèric de Montclús, que data dels s. II-III a.C. i que va ser abandonat al s. I a.C.. També són interessants els masos de ca l’Auleda (amb finestra coronella gòtica) i can Bonamic (1553); i, prop de la Tordera, alguns antics molins totalment fora d’ús.

L’esglèsia romànica de Sant Cebrià, incorporada a l’edifici del castell de Fluvià, està conjuntament dedicada a sant Cebrià, un sant oriental, i a santa Justina. Durant unes obres de restauració les imatges romàniques dels sant patrons van ser trobades tapiades en els murs interiors de l’esglèsia. Acualment són al Museu Episcopal de Vic.

Pinzellades històriques sobre el castell de Montclús

El castell de Sesagudes i de Miravalls són antecedents del castell de Montclús, perquè aquest es va convertir en seu jurisdiccional quan els senyors de Sesagudes, els senyors del Montseny, s’hi van instal·lar desprès d’abandonar les altres dues residències a mitjans del s. XIII. Durant aquesta primera etapa, la baronia del Montseny va ser sota el domini dels senyors del Montclús i sota el poder feudatari de l’ordre dels Hospitalers, assentat a Sant Celoni. Després de diverses donacions familiars, la baronia del Montseny va passar a formar part del vescomtat de Cabrera, que tenia seu al castell de Montseriu, i Hostalric com a centre administratiu. La decadència del castell podria haver estat causada pel terratrèmol que l’any 1448 en va enderrocar part de l’estructura i va arrasar les terres de la seva propietat.